T´ alces pel matí i no saps on estàs, i quan et situes, mires cap a un costat i cap a altre, però no hi és. On s´ha ficat? L´anyore.. És aquesta angoixosa sensació la que no et deixa respirar. Ho sents tot perdut, trencat, falta alguna cosa dins de tu... Et sents abandonada, traïda i sense esperança. Pasen els dies i et sents desesperada, necessites a algú al teu costat les 24 hores del dia.. L´enyores, l´enyores.. vols cridar-lo, no ho pots evitar. El teu món canviara per a sempre. Així que ja et pots acostumar.
Arribarà un dia en que t´alçaràs i tot serà diferent; el teu pensament haurà canviat o almenys haurà de fer-ho. O tires en davant o et deixes morir en el camí. No tens altra elecció. Però es ací on està el problema: què fem en el dolor? que fem en aquest buit? qué fem per a poder amollar tot el mal acumulat? No tinc ni idea.. encara camine en busca de la solució. Aixó sí, tot ha canviat. La corda de dependència emocional que m´unia a ell està més que trencada a causa de la distància i el meu cor està en perfectes condicions. Però, la ruptura està superada? no. I sent dir-ho però... sempre et quedarà alguna cosa dins del cor i la ment.
L´amor fa mal. L´emoció més desitjada, la que li dona un sentit a la vida, fa mal.
M´alegre de la meua decisió, encara que a vegades somnie.. en aquell maleït dia que tingueres que marxar...
