lunes, 2 de noviembre de 2009

DICCIONARI HISTÒRIC

Edat Mitjana: http://es.wikipedia.org/wiki/Edad_media

Baixa Edat Mitjana: http://es.wikipedia.org/wiki/Baja_edad_media#Baja_Edad_Media_.28siglos_XI_al_XV.29

Alta Edat Mitjana: http://es.wikipedia.org/wiki/Alta_edad_media

 Escolasticisme:   http://ca.wikipedia.org/wiki/Escolasticisme

Al-Andalus: http://ca.wikipedia.org/wiki/Al_Andalus

Imperi Romà d'Occident:   http://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_romano_de_occidente

Pere I, el Catolic:   http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_I_el_Cat%C3%B2lic

Primera Croada:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Croada

Ramon Berenguer IV:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Berenguer_IV

Albigesos: http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Albigesos

Batalla de Muret : http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Muret

Caiguda de Constantinoble:   http://wapedia.mobi/ca/Caiguda_de_Constantinoble

Cisma d´Occident : http://es.wikipedia.org/wiki/Cisma_de_occidente

Feudalisme:   http://ca.wikipedia.org/wiki/Feudalisme

Imperi Romà d'Occident:   http://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_romano_de_occidente

miércoles, 28 de octubre de 2009

COMENTARI DE L´AMOR

Podríem parlar de moltes coses sobre l´amor oi? per exemple de les maneres d´estimar, de com s´aprén a estimar, de la química de l´amor, de la infidelitat, de les baralles, de les decepcions.. Centrem-nos en aquest últim sentiment, la decepció. El que es perd és la posibilitat de tindre el que s´esperaba, el que segurament mai abans s´havia tingut, però que encara sense poseirlo ja es considera propi. Compartir tota la teua vida amb una persona. El sentiment no desapareix de la nit al dia.

T´ alces pel matí i no saps on estàs, i quan et situes, mires cap a un costat i cap a altre, però no hi és. On s´ha ficat? L´anyore.. És aquesta angoixosa sensació la que no et deixa respirar. Ho sents tot perdut, trencat, falta alguna cosa dins de tu... Et sents abandonada, traïda i sense esperança. Pasen els dies i et sents desesperada, necessites a algú al teu costat les 24 hores del dia.. L´enyores, l´enyores.. vols cridar-lo, no ho pots evitar. El teu món canviara per a sempre. Així que ja et pots acostumar.

Arribarà un dia en que t´alçaràs i tot serà diferent; el teu pensament haurà canviat o almenys haurà de fer-ho. O tires en davant o et deixes morir en el camí. No tens altra elecció. Però es ací on està el problema: què fem en el dolor? que fem en aquest buit? qué fem per a poder amollar tot el mal acumulat? No tinc ni idea.. encara camine en busca de la solució. Aixó sí, tot ha canviat. La corda de dependència emocional que m´unia a ell està més que trencada a causa de la distància i el meu cor està en perfectes condicions. Però, la ruptura està superada? no. I sent dir-ho però... sempre et quedarà alguna cosa dins del cor i la ment.

L´amor fa mal. L´emoció més desitjada, la que li dona un sentit a la vida, fa mal.

M´alegre de la meua decisió, encara que a vegades somnie.. en aquell maleït dia que tingueres que marxar...


martes, 6 de octubre de 2009

ja se fer entrades! he entrat com a usuaria =)

jueves, 17 de septiembre de 2009

no sé com funciona açò :S

crec que he aconseguit fer-ne un blog :) estic escrivint en valencià eee!! wOOOO